Les dones han arribat al segle XXI amb una llarga llista de càrregues a l'esquena. Problemes de desigualtat a la feina, a la llar, al carrer ... No obstant això, no és una conseqüència de la passivitat de la dona i de la seva falta d'esperit lluitador al llarg de la Història.
Si es mira cap enrere en el temps trobem a aquelles dones de la Bastilla o a les que reclamaven el sufragi universal femení.
La vida és una lluita constant. Sempre es desitja alguna cosa millor i s'intenta aconseguir-ho. Però no s'ha d'abandonar la consigna quan es tracta de drets humans: manca de llibertat, opressió i marginació. Per això, les dones criden ara amb una força inusual. Situacions tan intolerants com la violència domèstica (millor dir-ne d'gènere), l'assetjament sexual, la prostitució o el tràfic de dones han incrementat el sentiment de malestar. No només entre les dones sinó a tota la societat.
Gràcies a campanyes de sensibilització realitzades per diferents mitjans de comunicació, associacions, organitzacions no governamentals i institucions polítiques, la societat ha pres consciència de la gravetat d'un problema que abans s'amagava a l'interior d'una llar o d'un local de carretera.
Els homes no són agressius per naturalesa, aprenen a ser violents. Aquest és el resultat d'ensenyar als nens a expressar la seva masculinitat de forma exagerada en la seva relació amb les dones, a més d'amb altres nens i homes.

​

​